Explicació sobre la reforma constitucional
El que no t'han explicat de la reforma constitucional: Què suposa limitar el dèficit d'un país en temps de crisi?. Comunicat DRY
Text extret del blog: Attac Múrcia-Justícia fiscal global-economia
LA REFORMA DE LA CONSTITUCIÓ I EL SOSTRE DEL DEUTE
"Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític". No obstant això sembla que la nostra Constitució la decideixen ara Merkel i Sarkozy d'esquena a la ciutadania, i amb formes antidemocràtiques que contradiuen a la pròpia Constitució.
S'ha publicat ja en diferents mitjans articles sobre la modificació de l'article 135 de la Carta Magna, però en gairebé tots ells la discussió s'està centrant en el límit del dèficit del 0,4% i no en les conseqüències reals que es deriven d'aquesta reforma.
Hi ha certs punts sobre els quals Democràcia Reial Ara! considera que s'ha de centrar l'anàlisi de l'article 135 per la seva especial gravetat:
Què suposa limitar el dèficit d'un país en temps de crisi?
1: SOSTRE DE DESPESA
El superàvit o dèficit pressupostari d'un país és la diferència entre els ingressos i despeses en un any. L'import del dèficit / superàvit mesura el que ens endeutem o estalviem col·lectivament al final de l'any. Limitar el dèficit limita la capacitat de finançament de l'Estat i amb això principalment les despeses socials, des de les pensions, sanitat, educació, ... fins als transports, cos de bombers, salari de funcionaris, etc ...
El problema a Espanya no és el dèficit, sinó la caiguda d'ingressos, a causa de l'explosió de la bombolla immobiliària. El dèficit que defineix la UE, no és el dèficit real. És a dir, no inclou certes despeses com a despeses, sinó en altres partides. El dèficit real de països com Alemanya és molt més elevat que el d'Espanya, però s'escuda en la seva definició comptable que no inclou les enormes quantitats monetàries que ha gastat a rescatar als seus bancs.
Així doncs s'acusa a certs despeses, especialment els socials, de ser els causants de l'increment del deute simplement perquè apareixen comptabilitzats d'aquesta manera. Però en el cas d'Alemanya, Luxemburg o el Regne Unit, els causants de l'increment del deute són les despeses financeres destinats a "apedaçar" uns bancs que han jugat a la ruleta de la fortuna amb els estalvis dels seus ciutadans.
Forçar l'equilibri de la balança fiscal espanyola per garantir el pagament del deute a Europa implica una pèrdua total de sobirania econòmica. Els interessos i el capital del deute públic de les administracions gaudiran de prioritat absoluta, per sobre de qualsevol despesa social. Bona part del nou deute que emetem es destinarà a pagar el deute ja existent, portant-nos a una espiral de deute que mai podrem acabar de pagar. Un gran negoci per als nostres creditors, que principalment són la banca francesa i alemanya.
2: PRIORITAT ABSOLUTA DE BANCA:
Amb el nou article 135, quan un municipi, diputació, comunitat o l'estat central estigui en una situació difícil, per tenir molts deutes i obligacions de pagament, a més d'ingressos, cada euro que entri en tresoreria haurà d'anar destinat a pagar el deute i interessos, no podent pagar sous, pensions, prestacions, ... ni cap tipus de despesa fins que no hagi cobert totalment l'import.
En la liquidació de les empreses, quan fan fallida, el primer que paguen són els salaris i després a la resta de proveïdors, perquè es considera que els assalariats són la part feble que no ha de pagar els riscos que suposa un negoci, ja que no es beneficia quan augmenten els beneficis. La gran diferència és que en aquest cas es prioritza i beneficia els bancs, que evidentment no són la part feble, però sí que són els que realment redacten nostra lleis.
3: NO ES PODRÀ NEGOCIAR
Aquest punt és de vital importància perquè entra en vigor en pocs dies i suposa, a més, que en el cas d'un atac especulatiu o un tancament de mercats, ni pensionistes, ni treballadors podran cobrar.
En determinats moments ens trobem que els interessos del deute públic es disparen, per exemple ara Grècia té els interessos per sobre del 10%. En aquests casos, normalment acaba amb una suspensió de pagaments i negociació amb els bancs amb qui tenen el deute.
El normal és que en una suspensió de pagaments, se suspenguin els pagaments de deute públic, perquè són els que han assumit un risc, precisament perquè obtenen molts beneficis a través de la prima de risc, però que se segueixin pagant nòmines, prestacions, serveis públics i tota la resta per que l'estat segueixi funcionant.
La reforma constitucional el que vol implantar és que no es pugui fer això. El que s'ha ordenat és la paralització immediata de l'Estat en pro del pagament a la banca, ja que aquests crèdits no podran ser objecte d'esmena o modificació. Fins i tot en el cas de tenir superàvit, en un moment de falta de liquiditat, no es permetria pagar res fins no haver liquidat el deute.
La conclusió final de l'anàlisi de l'article 135 és que la seva aplicació significa L'ABOLICIÓ DE LA CONSTITUCIÓ. Si l'estat no pot pagar absolutament res, ni negociar, ni mantenir els serveis públics, ni el país en funcionament, TOTS els altres articles de la constitució queden en RES.
Des Democràcia Reial JA! reiterem que no som mercaderia en mans de polítics i banquers i per aquest motiu seguim oposant-nos rotundament a aquest tipus de mesures. La reforma constitucional proposada per PP i PSOE al marge de la ciutadania, sense convocar un referèndum vinculant, suposa un cop d'estat encobert que deixaria indefens el país en mans dels poders financers internacionals i que tindria com a conseqüència directa i immediata el desmantellament de les garanties socials, que són la base de la nostra actual Constitució.
Democràcia Reial Ja
"Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític". No obstant això sembla que la nostra Constitució la decideixen ara Merkel i Sarkozy d'esquena a la ciutadania, i amb formes antidemocràtiques que contradiuen a la pròpia Constitució.
S'ha publicat ja en diferents mitjans articles sobre la modificació de l'article 135 de la Carta Magna, però en gairebé tots ells la discussió s'està centrant en el límit del dèficit del 0,4% i no en les conseqüències reals que es deriven d'aquesta reforma.
Hi ha certs punts sobre els quals Democràcia Reial Ara! considera que s'ha de centrar l'anàlisi de l'article 135 per la seva especial gravetat:
Què suposa limitar el dèficit d'un país en temps de crisi?
1: SOSTRE DE DESPESA
El superàvit o dèficit pressupostari d'un país és la diferència entre els ingressos i despeses en un any. L'import del dèficit / superàvit mesura el que ens endeutem o estalviem col·lectivament al final de l'any. Limitar el dèficit limita la capacitat de finançament de l'Estat i amb això principalment les despeses socials, des de les pensions, sanitat, educació, ... fins als transports, cos de bombers, salari de funcionaris, etc ...
El problema a Espanya no és el dèficit, sinó la caiguda d'ingressos, a causa de l'explosió de la bombolla immobiliària. El dèficit que defineix la UE, no és el dèficit real. És a dir, no inclou certes despeses com a despeses, sinó en altres partides. El dèficit real de països com Alemanya és molt més elevat que el d'Espanya, però s'escuda en la seva definició comptable que no inclou les enormes quantitats monetàries que ha gastat a rescatar als seus bancs.
Així doncs s'acusa a certs despeses, especialment els socials, de ser els causants de l'increment del deute simplement perquè apareixen comptabilitzats d'aquesta manera. Però en el cas d'Alemanya, Luxemburg o el Regne Unit, els causants de l'increment del deute són les despeses financeres destinats a "apedaçar" uns bancs que han jugat a la ruleta de la fortuna amb els estalvis dels seus ciutadans.
Forçar l'equilibri de la balança fiscal espanyola per garantir el pagament del deute a Europa implica una pèrdua total de sobirania econòmica. Els interessos i el capital del deute públic de les administracions gaudiran de prioritat absoluta, per sobre de qualsevol despesa social. Bona part del nou deute que emetem es destinarà a pagar el deute ja existent, portant-nos a una espiral de deute que mai podrem acabar de pagar. Un gran negoci per als nostres creditors, que principalment són la banca francesa i alemanya.
2: PRIORITAT ABSOLUTA DE BANCA:
Amb el nou article 135, quan un municipi, diputació, comunitat o l'estat central estigui en una situació difícil, per tenir molts deutes i obligacions de pagament, a més d'ingressos, cada euro que entri en tresoreria haurà d'anar destinat a pagar el deute i interessos, no podent pagar sous, pensions, prestacions, ... ni cap tipus de despesa fins que no hagi cobert totalment l'import.
En la liquidació de les empreses, quan fan fallida, el primer que paguen són els salaris i després a la resta de proveïdors, perquè es considera que els assalariats són la part feble que no ha de pagar els riscos que suposa un negoci, ja que no es beneficia quan augmenten els beneficis. La gran diferència és que en aquest cas es prioritza i beneficia els bancs, que evidentment no són la part feble, però sí que són els que realment redacten nostra lleis.
3: NO ES PODRÀ NEGOCIAR
Aquest punt és de vital importància perquè entra en vigor en pocs dies i suposa, a més, que en el cas d'un atac especulatiu o un tancament de mercats, ni pensionistes, ni treballadors podran cobrar.
En determinats moments ens trobem que els interessos del deute públic es disparen, per exemple ara Grècia té els interessos per sobre del 10%. En aquests casos, normalment acaba amb una suspensió de pagaments i negociació amb els bancs amb qui tenen el deute.
El normal és que en una suspensió de pagaments, se suspenguin els pagaments de deute públic, perquè són els que han assumit un risc, precisament perquè obtenen molts beneficis a través de la prima de risc, però que se segueixin pagant nòmines, prestacions, serveis públics i tota la resta per que l'estat segueixi funcionant.
La reforma constitucional el que vol implantar és que no es pugui fer això. El que s'ha ordenat és la paralització immediata de l'Estat en pro del pagament a la banca, ja que aquests crèdits no podran ser objecte d'esmena o modificació. Fins i tot en el cas de tenir superàvit, en un moment de falta de liquiditat, no es permetria pagar res fins no haver liquidat el deute.
La conclusió final de l'anàlisi de l'article 135 és que la seva aplicació significa L'ABOLICIÓ DE LA CONSTITUCIÓ. Si l'estat no pot pagar absolutament res, ni negociar, ni mantenir els serveis públics, ni el país en funcionament, TOTS els altres articles de la constitució queden en RES.
Des Democràcia Reial JA! reiterem que no som mercaderia en mans de polítics i banquers i per aquest motiu seguim oposant-nos rotundament a aquest tipus de mesures. La reforma constitucional proposada per PP i PSOE al marge de la ciutadania, sense convocar un referèndum vinculant, suposa un cop d'estat encobert que deixaria indefens el país en mans dels poders financers internacionals i que tindria com a conseqüència directa i immediata el desmantellament de les garanties socials, que són la base de la nostra actual Constitució.
Democràcia Reial Ja
Acta assemblearia 4 agost 2011
Acta III Assemblea Indignats Quatretonda,
4 D´Agost de 2011, escales Centre Social. 20:00 h
1-Llegir acta II assemblea, i aprovar-la (per unanimitat)
2-S ´acorda que prendrà nota de l´acta J.C. Espí.
2.1- S´acorda que no cal moderador ni prenedor de torn perquè en som pocs
3-Ivan informa sobre comissió Agricultura Ecològica i nou blog d´internet.
4-Proposta per a crear un Logo o Imatge per als Indignats Quatretonda.
5-Fabian informa sobre comissió Difusió.
6-Es proposa buscar i recopil·lar informació sobre economia:(Prima de riesgo, ibex, mercats, deute d´estat, S&P, bàmbola immobiliària...). i fer una conferència informativa per a tots els veïns interessats.
7-És crea una pre-comisió d´economia per a dur a terme el punt anterior (6).
- S´han recaudat 28,73€ en donatius.
8-És proposa que a banda del band, repartir fulls informatius de les assemblees en els comerços locals.
9-S´acorda sol·licitar a l´ajuntament que publique en la web del poble les actes dels plenaris.
10-proposta de crear comissió de medi ambient per al pròxim dia.
11-S´acorda crear una taula rodona per al pròxim dia per a debatre:
Què som? Qui som? Què volem? Jo per què estic ací? Objectius? Fins on volem arribar?...
12-Debat sobre si som massa comissions per a la poca gent que som, i fins on volem o podem arribar en cada comissió. Aquest debat és redebatrà en la pròxima assemblea junt al punt (11)
13-S´acorda la pròxima assemblea per al Dijous 18 d´Agost a les 20:00 hores en les escales del Centre Social
Acta assemblearia 21 juliol 2011
Acta constitutiva (21/07/2011)
Coordinació
Moderador: Ivan Benavent Presa de paraula: Jorge Sanz Presa d’acta: Fabian Vidal
Punts a tractar
Aprovar l’acta de la primera assemblea realitzada el dia 7 de Juliol de 2011
- Acordar amb quina frequència es realitzaràn les assemblees.
- Tractar les propostes que s’han fet a les comissions (Agricultura ecològica,Difussió).
- Micròfon obert.
Aprovació de l’acta de la 1ª assemblea (07/07/2011)
·El moderador llig l’acta de la primera assemblea,la qual es aprovada per tots els assistents
Acordar amb quina frequència es realitzaràn les assemblees
·S’arriba a la conclusió que es faran cada 15 dies amb l’opció de variar-se,segons s’acorde a les previes assemblees.
Tractament de les propostes fetes per les comissions formades:
Acta Comissió Agricultura ecològica
Comissió Agricultura Ecològica
13-Juliol-2011
Reunits al Poliesportiu Municipal de Quatretonda, Ivan Benavent i Neus Mahiques, realitzen la primera assemblea de la Comissió d’agricultura ecològica.
Punts que es tractaren:
- El primer que ens ve al cap per començar a treballar és recopilar informació sobre què és i com assolir un sistema sà d’agricultura ecològica. L’objectiu és informar-nos i informar la gent del poble sobre els beneficis d’aquesta pràctica, així com els canvis que s’haurien de realitzar al nostre poble per aconseguir-ho. Per a difondre-ho podem fer fitxes informatives que repartirem per tot el poble.
- Ens interessa remarcar: abaratiment de la producció a llarg terme. És un punt en el que cal fer èmfasi, ja que hui dia, els i les llauradores busquen per sobre de tot el abaratiment econòmic.
L’abaratiment és possible gràcies a la no utilització d’una gran quantitat de productes químics i ecocides, però considerem que és important la SOBIRANIA ALIMENTÀRIA, la qual lliura al sistema dels intermediaris i el transport excessiu. Estem parlant de produir per al poble.
- Ens agradaria mostrar a la gent exemples de productors ecològics que funcionen de forma més o menys local com Aigua Clara (Alberic, Horta), Hort sostenible (Quart de Poblet), i de forma més lliuremercantil el cas de Carrícola, que exporta productes al mercat internacional, encara que el seu objectiu és produir per a ells mateixa.
- Podriem fer fitxes informatives sobre la informació nutricional de les verdures, fruites, hortalisses i demés productes de temporada per a promocionar la producció de productes autòctons que són els que millor s’adapten a la meteorologia, plagues, sol, del nostre terme i costen menys de produir. Hem de fer veure que una poma agre-dolça del terreny és més beneficiosa a llarg terme que una fugi. Quan ens acostumem al seu sabor i aprenem a degustar-la. Així pot passar en el meló d’alger i tot l’any, el raïm, i altres fruits que hem de promoure davant altres que venen de fóra. Els promoguem perquè és beneficiós per a nosaltres (com a col·lectiu que viu d’això) i perquè no té res a envejar a altres fruites que venen de fóra però que tenen les mateixes propietats.
-
- Per a promoure els nostres productes podriem també realitzar receptes per a innovar en el menjar i així la gent ja no seria tan reàcia al consum dels nostres productes locals.
- Podem observar que existeixen dos grups als que ens hem de dirigir, distingint els seus interessos: aquestos són els PRODUCTORS i els CONSUMIDORS.
Als productors els interessa: economia, rendiment, assegurança, present i futur.
Als consumidors: economia, salut, sabor, qualitat.
- Després d’aquest primer anàlisi, veiem convenient fer una investigació sobre els següents punts:
- Situació al poble: extenssió total (m2, mapes topogràfics) de camps apropiats per a l’agricultura, varietats endèmiques (que millor funcionen ací), gent que actualment es dedica a l’agricultura i viu d’ella, gent que es dedica però no viu d’ella, gent que voldria dedicar-se. Principals problemes de l’agricultura actual. Buscar persones que s’hagen dedicat a l’agricultura ecològica, problemes que han tingut.
- Com hauria de funcionar un saludable sistema d’agricultura ecològica a Quatretonda. Buscar exemples d’altres pobles. Buscar informació sobre com tenir cura de les nostres espècies endèmiques. Al cap i a la fi el que persegueix aquest tipus d’agricultura és cuidar l’arbre per a que creisca sà, enlloc d’enverinar-lo.
- Creiem primordial, abans de res, fer un estudi sobre la situació al nostre poble i les possibles vies d’actuació, ja que una feina feta des de la base i l’estudi és molt més eficaç que una que no sap d’on ve ni on va.
- Per a poder fer la investigació que abans hem nomenat, podriem anar preguntant a gent del poble que sabem que es dediquen, anar prenent apunts, buscant documentació, visitar la Unió de Llauradors, etc.
- Resumint, començarem a treballar organitzant-nos per a investigar a fons sobre la situació del nostre poble, sobre la sobirania alimentària i l’agricultura associada a ella i, ja més endavant, ens posarem a realitzar les fitxes informatives i repartir-les pel poble.
Els següents punts a tractar en la pròxima assemblea (decidirem la data el dia de l’assemblea general del 15M (21 Juliol) són:
- Informar als membres que no van assistir de les nostres decissions, entenent que s’han llegit aquesta acta.
- Repartir-nos la feina: alguns aniran a la Unió, altres a preguntar a gent individual, altres a gent major que ja no es dedica i que podria ser interessant les aportacions que facen de quan abans no existien productes, etc…
- Concretar quin dia va millor per anar reunint-nos.
Fi de l’acta de la comissió d’agricultura écologica
· S’aproven en assemblea les propostes de la comissio d’agricultura ecològica.
· Es baralla l’opció de que una persona especialitzada amb agricultura ecològica puga fer alguna xerrada informativa.
· Es proposa fer un “banc de llavors”.
· La comissió acorda reunir-se el dimecres 27 de Juliol a les 20:00h. al centre social.
Comissió de difussió:
· Crear una “paraeta” al mercat municipal,on es donarà informació tant del moviment 15M,com d’agricultura ecològica.(L’objectiu seria arribar a gent de totes les edats)
· Projectar videos a llocs publics (sales d’actes municipals),per donar informació tant del moviment 15M,agricultura ecològica.......
· S’aproven en assemblea les propostes de la comissió de difussió.
Micròfon obert i propostes
· Es proposa construïr un BLOG.
· Es considera que s’ha de demanar permis a l’ajuntament per a projectar els videos informatius.
· Es proposa canviar el “perfil” de facebook per un “web” de facebook.
· Es proposa aprofitar-hi la setmana cultural,per a projectar videos i si pot ser organitzar alguna xerrada informativa (caldria consultar-li-ho a l’encarregada de l’organització).
· Es proposa compartir videos al facebook.
· Es proposa col·laborar amb l’assemblea de Llutxent,on es farà un dia festiu amb activitats el dia 7 d’Agost.
· Es proposa formar una comissió d’economia.
· Es proposa demanar a l’ajuntament si es podien fer els bans amb cost 0.
· Es proposa recaudar diners,s’aprova la proposta,cadascu aporta el que vol.
RECAUDACIÓ 14,88€ (guarda els diners Fabian Vidal)
· S’adereix a la comissió de difussió Empar Blas.
· S’aprova en assemblea publicar la darrera acta del 7/7/2011 a Facebook i a Quatretonda digital.es
· S’aprova en assemblea que la proxima assemblea tindra lloc a les escales del Centre Social el proper dijous 4 d’Agost de 2011 a les 20:00h.
Quatretonda 21 de Juliol de 2011
Acta assemblearia 7 juliol 2011
ACTA
ASSEMBLEA CONSTITUTIVA (14/JULIOL/2011)
| Coordinació: Moderador: Ivan Benavent Presa de paraules: Joan Sentandreu Presa d’acta: Amparo Blas |
Davant la confirmació de tots els assistents, l’assemblea procedeix a ser gravada en vídeo per Fabian Vidal per a la seva posterior difusió.
Ordre del dia:
1.- Informar que és el 15M
2.- Explicar el funcionament assembleari
3.- Constitució de la mesa
4.- Recopilar propostes locals
5.- Micròfon obert
1.- S’ INFORMA QUE ÉS EL 15M
El moderador realitza una explicació general de que és el 15M, quin és el seu origen i enumera algunes de les propostes que es defensen en les Assemblees de València, Madrid, etc.
Algunes d’aquestes propostes es comenten entre tots com: la democràcia real i participativa, la transparència política i el sentiment crític de la corrupció.
2.- EXPLICACIÓ DEL FUNCIONAMENT ASSEMBLEARI
S’explica què és una assemblea i a continuació es dona pas als testimonis de les assemblees de Llutxent i de Gandia.
Assemblea 15M de Llutxent:
- Reparteixen alguns fullets i expliquen com és i com funciona una assemblea (aquest fullet es recull al final d’aquesta acta constitutiva).
- Expliquen com s’han organitzat a Llutxent i quines comissions organitzatives han creat (Comissió d’organització, de difusió, d’economia).
- Ens conviden a assistir a l’acte que s’està preparant a Llutxent per donar a conèixer el moviment.
- Comuniquen que han creat un blog “indignatsllutxent.blogspot.com” .
Assemblea 15M de Gandia:
- Expliquen una mica la seva organització.
- Donen mostres de treball d’algunes comissions que tenen creades com la comissió agrària i la de difusió.
3. – CONSTITUCIÓ DE LA MESA
Per acord consensuat de tots els assistents, s’acorda que Ivan és el moderador d’aquesta assemblea constitutiva, Joan és el que apunta els torns de paraula i Amparo la que pren acta.
4.- RECOPILACIÓ DE PROPOSTES LOCALS
5.- MICROFON OBERT
Es comenta que aquesta assemblea no ha estat ben difosa per la gent del poble i es parla de possibles propostes per a que arribi a més gent.
La gent assistent arriba al consens que es vol treballar per mitjà de moviments assemblearis i per tant, s’acorda que es crearan poc a poc comissions segons les inquietuds de la gent.
Es reparteix una fulla per a que cadascú anote el seu nom i el seu correu per a futures comunicacions i s’anuncia que al facebook i ha una entrada d’aquest moviment “Indignat Quatretonda”.
Es creen dues comissions a partir de la gent assistent, i s’acorda que a partir d’ara qui vullga estar en alguna d’aquestes dues comissions ho ha de comunicar a algun dels seus components.
- Comissió d’agricultura ecològica:
- Mª Enriqueta Benavent
- Miquel Sentandreu
- Neus Mahiques
- Ivan Benavent
- Comissió de difusió:
- Joan Sentandreu
- Juan Carlos Espí
- Fabian Vidal
Es debat el dia per a la pròxima assemblea i al mateix temps si es convenient que siga setmanal, quinzenal o mensual. S’arriba a l’acord que de moment serà de manera quinzenal i que durant aquest temps les comissions quedaran per treballar les seves àrees.
Així doncs, es finalitza aquesta assemblea acordant que la pròxima serà el dia 21 de juliol del 2011 a les 20:00 hores en les escales del Centre Social.
Quatretonda, 7 de juliol del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)