Text extret del blog: Attac Múrcia-Justícia fiscal global-economia
LA REFORMA DE LA CONSTITUCIÓ I EL SOSTRE DEL DEUTE
"Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític". No obstant això sembla que la nostra Constitució la decideixen ara Merkel i Sarkozy d'esquena a la ciutadania, i amb formes antidemocràtiques que contradiuen a la pròpia Constitució.
S'ha publicat ja en diferents mitjans articles sobre la modificació de l'article 135 de la Carta Magna, però en gairebé tots ells la discussió s'està centrant en el límit del dèficit del 0,4% i no en les conseqüències reals que es deriven d'aquesta reforma.
Hi ha certs punts sobre els quals Democràcia Reial Ara! considera que s'ha de centrar l'anàlisi de l'article 135 per la seva especial gravetat:
Què suposa limitar el dèficit d'un país en temps de crisi?
1: SOSTRE DE DESPESA
El superàvit o dèficit pressupostari d'un país és la diferència entre els ingressos i despeses en un any. L'import del dèficit / superàvit mesura el que ens endeutem o estalviem col·lectivament al final de l'any. Limitar el dèficit limita la capacitat de finançament de l'Estat i amb això principalment les despeses socials, des de les pensions, sanitat, educació, ... fins als transports, cos de bombers, salari de funcionaris, etc ...
El problema a Espanya no és el dèficit, sinó la caiguda d'ingressos, a causa de l'explosió de la bombolla immobiliària. El dèficit que defineix la UE, no és el dèficit real. És a dir, no inclou certes despeses com a despeses, sinó en altres partides. El dèficit real de països com Alemanya és molt més elevat que el d'Espanya, però s'escuda en la seva definició comptable que no inclou les enormes quantitats monetàries que ha gastat a rescatar als seus bancs.
Així doncs s'acusa a certs despeses, especialment els socials, de ser els causants de l'increment del deute simplement perquè apareixen comptabilitzats d'aquesta manera. Però en el cas d'Alemanya, Luxemburg o el Regne Unit, els causants de l'increment del deute són les despeses financeres destinats a "apedaçar" uns bancs que han jugat a la ruleta de la fortuna amb els estalvis dels seus ciutadans.
Forçar l'equilibri de la balança fiscal espanyola per garantir el pagament del deute a Europa implica una pèrdua total de sobirania econòmica. Els interessos i el capital del deute públic de les administracions gaudiran de prioritat absoluta, per sobre de qualsevol despesa social. Bona part del nou deute que emetem es destinarà a pagar el deute ja existent, portant-nos a una espiral de deute que mai podrem acabar de pagar. Un gran negoci per als nostres creditors, que principalment són la banca francesa i alemanya.
2: PRIORITAT ABSOLUTA DE BANCA:
Amb el nou article 135, quan un municipi, diputació, comunitat o l'estat central estigui en una situació difícil, per tenir molts deutes i obligacions de pagament, a més d'ingressos, cada euro que entri en tresoreria haurà d'anar destinat a pagar el deute i interessos, no podent pagar sous, pensions, prestacions, ... ni cap tipus de despesa fins que no hagi cobert totalment l'import.
En la liquidació de les empreses, quan fan fallida, el primer que paguen són els salaris i després a la resta de proveïdors, perquè es considera que els assalariats són la part feble que no ha de pagar els riscos que suposa un negoci, ja que no es beneficia quan augmenten els beneficis. La gran diferència és que en aquest cas es prioritza i beneficia els bancs, que evidentment no són la part feble, però sí que són els que realment redacten nostra lleis.
3: NO ES PODRÀ NEGOCIAR
Aquest punt és de vital importància perquè entra en vigor en pocs dies i suposa, a més, que en el cas d'un atac especulatiu o un tancament de mercats, ni pensionistes, ni treballadors podran cobrar.
En determinats moments ens trobem que els interessos del deute públic es disparen, per exemple ara Grècia té els interessos per sobre del 10%. En aquests casos, normalment acaba amb una suspensió de pagaments i negociació amb els bancs amb qui tenen el deute.
El normal és que en una suspensió de pagaments, se suspenguin els pagaments de deute públic, perquè són els que han assumit un risc, precisament perquè obtenen molts beneficis a través de la prima de risc, però que se segueixin pagant nòmines, prestacions, serveis públics i tota la resta per que l'estat segueixi funcionant.
La reforma constitucional el que vol implantar és que no es pugui fer això. El que s'ha ordenat és la paralització immediata de l'Estat en pro del pagament a la banca, ja que aquests crèdits no podran ser objecte d'esmena o modificació. Fins i tot en el cas de tenir superàvit, en un moment de falta de liquiditat, no es permetria pagar res fins no haver liquidat el deute.
La conclusió final de l'anàlisi de l'article 135 és que la seva aplicació significa L'ABOLICIÓ DE LA CONSTITUCIÓ. Si l'estat no pot pagar absolutament res, ni negociar, ni mantenir els serveis públics, ni el país en funcionament, TOTS els altres articles de la constitució queden en RES.
Des Democràcia Reial JA! reiterem que no som mercaderia en mans de polítics i banquers i per aquest motiu seguim oposant-nos rotundament a aquest tipus de mesures. La reforma constitucional proposada per PP i PSOE al marge de la ciutadania, sense convocar un referèndum vinculant, suposa un cop d'estat encobert que deixaria indefens el país en mans dels poders financers internacionals i que tindria com a conseqüència directa i immediata el desmantellament de les garanties socials, que són la base de la nostra actual Constitució.
Democràcia Reial Ja
"Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític". No obstant això sembla que la nostra Constitució la decideixen ara Merkel i Sarkozy d'esquena a la ciutadania, i amb formes antidemocràtiques que contradiuen a la pròpia Constitució.
S'ha publicat ja en diferents mitjans articles sobre la modificació de l'article 135 de la Carta Magna, però en gairebé tots ells la discussió s'està centrant en el límit del dèficit del 0,4% i no en les conseqüències reals que es deriven d'aquesta reforma.
Hi ha certs punts sobre els quals Democràcia Reial Ara! considera que s'ha de centrar l'anàlisi de l'article 135 per la seva especial gravetat:
Què suposa limitar el dèficit d'un país en temps de crisi?
1: SOSTRE DE DESPESA
El superàvit o dèficit pressupostari d'un país és la diferència entre els ingressos i despeses en un any. L'import del dèficit / superàvit mesura el que ens endeutem o estalviem col·lectivament al final de l'any. Limitar el dèficit limita la capacitat de finançament de l'Estat i amb això principalment les despeses socials, des de les pensions, sanitat, educació, ... fins als transports, cos de bombers, salari de funcionaris, etc ...
El problema a Espanya no és el dèficit, sinó la caiguda d'ingressos, a causa de l'explosió de la bombolla immobiliària. El dèficit que defineix la UE, no és el dèficit real. És a dir, no inclou certes despeses com a despeses, sinó en altres partides. El dèficit real de països com Alemanya és molt més elevat que el d'Espanya, però s'escuda en la seva definició comptable que no inclou les enormes quantitats monetàries que ha gastat a rescatar als seus bancs.
Així doncs s'acusa a certs despeses, especialment els socials, de ser els causants de l'increment del deute simplement perquè apareixen comptabilitzats d'aquesta manera. Però en el cas d'Alemanya, Luxemburg o el Regne Unit, els causants de l'increment del deute són les despeses financeres destinats a "apedaçar" uns bancs que han jugat a la ruleta de la fortuna amb els estalvis dels seus ciutadans.
Forçar l'equilibri de la balança fiscal espanyola per garantir el pagament del deute a Europa implica una pèrdua total de sobirania econòmica. Els interessos i el capital del deute públic de les administracions gaudiran de prioritat absoluta, per sobre de qualsevol despesa social. Bona part del nou deute que emetem es destinarà a pagar el deute ja existent, portant-nos a una espiral de deute que mai podrem acabar de pagar. Un gran negoci per als nostres creditors, que principalment són la banca francesa i alemanya.
2: PRIORITAT ABSOLUTA DE BANCA:
Amb el nou article 135, quan un municipi, diputació, comunitat o l'estat central estigui en una situació difícil, per tenir molts deutes i obligacions de pagament, a més d'ingressos, cada euro que entri en tresoreria haurà d'anar destinat a pagar el deute i interessos, no podent pagar sous, pensions, prestacions, ... ni cap tipus de despesa fins que no hagi cobert totalment l'import.
En la liquidació de les empreses, quan fan fallida, el primer que paguen són els salaris i després a la resta de proveïdors, perquè es considera que els assalariats són la part feble que no ha de pagar els riscos que suposa un negoci, ja que no es beneficia quan augmenten els beneficis. La gran diferència és que en aquest cas es prioritza i beneficia els bancs, que evidentment no són la part feble, però sí que són els que realment redacten nostra lleis.
3: NO ES PODRÀ NEGOCIAR
Aquest punt és de vital importància perquè entra en vigor en pocs dies i suposa, a més, que en el cas d'un atac especulatiu o un tancament de mercats, ni pensionistes, ni treballadors podran cobrar.
En determinats moments ens trobem que els interessos del deute públic es disparen, per exemple ara Grècia té els interessos per sobre del 10%. En aquests casos, normalment acaba amb una suspensió de pagaments i negociació amb els bancs amb qui tenen el deute.
El normal és que en una suspensió de pagaments, se suspenguin els pagaments de deute públic, perquè són els que han assumit un risc, precisament perquè obtenen molts beneficis a través de la prima de risc, però que se segueixin pagant nòmines, prestacions, serveis públics i tota la resta per que l'estat segueixi funcionant.
La reforma constitucional el que vol implantar és que no es pugui fer això. El que s'ha ordenat és la paralització immediata de l'Estat en pro del pagament a la banca, ja que aquests crèdits no podran ser objecte d'esmena o modificació. Fins i tot en el cas de tenir superàvit, en un moment de falta de liquiditat, no es permetria pagar res fins no haver liquidat el deute.
La conclusió final de l'anàlisi de l'article 135 és que la seva aplicació significa L'ABOLICIÓ DE LA CONSTITUCIÓ. Si l'estat no pot pagar absolutament res, ni negociar, ni mantenir els serveis públics, ni el país en funcionament, TOTS els altres articles de la constitució queden en RES.
Des Democràcia Reial JA! reiterem que no som mercaderia en mans de polítics i banquers i per aquest motiu seguim oposant-nos rotundament a aquest tipus de mesures. La reforma constitucional proposada per PP i PSOE al marge de la ciutadania, sense convocar un referèndum vinculant, suposa un cop d'estat encobert que deixaria indefens el país en mans dels poders financers internacionals i que tindria com a conseqüència directa i immediata el desmantellament de les garanties socials, que són la base de la nostra actual Constitució.
Democràcia Reial Ja
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada